La NENA va ser trobada per les borges Blanques. Anava desorientada i la família que la va veure no va poder mirar cap una altra banda com desenes de persones segurament sí van fer. El quid de la qüestió és que al veure a la NENA abandonada no només la van veure, la van MIRARI i van tenir compassió d'ella. Se la van emportar a casa, tot i ja tenir gossos propis, per intentar trobar l'amo. Aquest no va aparèixer però ells, tot i no poder-se-la quedar, van lluitar per buscar-li una nova llar. Els dies anaven passant i ningú s'interessava en adoptar-la. Ells no se la podien quedar i no els agradava la idea de tenir-la que deixar en una protectora. Van ser valents aconseguir el que la Nena es mereixia. Uns veïns de la zona han demostrat tenir tan bon cor com ells i saber "mirar" a la Nena com un membre més de la família i no com un gos abandonat al que girar-li l’esquena.
Enhorabona Nena, ara una nova vida comença per a tu. Enhorabona també als adoptants, sense gent disposada a adoptar la labor de les protectores no tindria sentit i podríem comptar per centenars els gossos que malviurien pels carrers. I sobretot, enhorabona Jordi i família per recollir-la i no llançar la tovallola fins trobar-li una casa.
La perra, porque supongo por el nombre que es "señora", es bonita; pero tiene una mirada triste. Me da la sensación de que el animal ha sufrido mucho.
ResponEliminaComo estoy seguro que la cuidarás bien, la próxima foto que cuelgues de ella, espero verla sonriente.